En el any 2007, una matrimoni gironí va vendre el pis de la seva propietat a tercer davant de la Notaria, i allà mateix, el Director de confiança dels clients del Banc Santander (present allà per firmar la cancel·lació de la hipoteca que gravava la finca), els va recomanar, que mentre buscaven nou pis per reinvertir els diners obtinguts, invertissin, a nom propi, els diners en tota una sèrie de productes, i que segons el propi Director, els clients podien recuperar en qualsevol moment.
Els productes, en realitat, eren financers derivats complexes d’alt risc. Tots aquests productes, va ser subscrits a nom propi pels propis esposos, i pel que fa a la petita empresa que l’ esmentat matrimoni administrava, el mateix Director els hi va recomanar un swap lligat a la inflació.
La Il·lma. Audiència Provincial de Girona, en sentència de data 2.06.2014, pel que fa aquest últim producte ( en aquest procediment, la demanda va ser interposada únicament per la societat ), tot confirmant integrament la sentència dictada pel Jutjat de 1ª Instància número 3 de Girona, declara la nul·litat del contracte de swap i la condemna al Banco Santander a la devolució al client de les quantitat percebudes indegudament per l’entitat per no informar al client sobre l’autèntica naturalesa del producte, i en tant que afirmant la tendència alcista de l’inflació en plena crisis, no podia reportar cap benefici al client des del minut u.