El passat diumenge 06 d’octubre de 2024 es publicava al Diari de Girona la sentència guanyadora del procediment dut a terme pel despatx Torroella Advocats. Es tracta d’una sentència favorable per a una família de Banyoles, que ha evitat ser desnonada perquè el fons voltor que ha intentat fer-los fora ho ha fet amb un procés judicial destinat a ocupes.
Els afectats eren els antics propietaris de l’habitatge, però el 2013 van perdre’n la propietat perquè no van poder continuar pagant la hipoteca. Llavors, l’entitat bancària va iniciar un procés de desnonament a través d’un procediment d’execució hipotecària, però van poder-lo suspendre en el seu moment perquè la família té un fill menor i perquè hi ha una llei que protegeix els deutors hipotecaris vulnerables (la Llei 1/2013).
La situació no va acabar aquí, sinó que el banc va traspassar la finca a un fons voltor vinculat a la mateixa entitat, i aquest fons ara ha intentat desnonar el matrimoni una altra vegada través d’un procés judicial pensat per ocupes, és a dir, persones que no tenen cap vinculació amb l’habitatge ocupat. D’aquesta manera, el fons podria eludir l’aplicació de la llei que protegeix els deutors hipotecaris.
Però no li ha sortit bé. El jutjat de Primera Instància 8 de Girona ha rebutjat aquesta estratègia, al·legant que el procediment iniciat pel fons no és l’adequat perquè els demandats no són desconeguts, sinó que eren els àntics propietaris de la casa i antics deutors hipotecaris. El fons està vinculat a l’entitat bancària que va quedar-se l’habitatge, i per tant, és evident que sabia qui eren els ocupants. La sentència sosté que el procediment pel qual s’ha de desnonar els ocupants antics deutors hipotecaris, si pertoca, és el de l’execució hipotecària, ja que el procés de desnonament per precari no és l’ adequat i impedeix que es pugui aplicar la llei que protegeix els expropietaris. El fons, segons resol la sentència, haurà de fer-se càrrec dels costos del procediment.
Però no li ha sortit bé. El jutjat de Primera Instància 8 de Girona ha rebutjat aquesta estratègia, al·legant que el procediment iniciat pel fons no és l’adequat perquè els demandats no són desconeguts, sinó que eren els àntics propietaris de la casa i antics deutors hipotecaris. El fons està vinculat a l’entitat bancària que va quedar-se l’habitatge, i per tant, és evident que sabia qui eren els ocupants. La sentència sosté que el procediment pel qual s’ha de desnonar els ocupants antics deutors hipotecaris, si pertoca, és el de l’execució hipotecària, ja que el procés de desnonament per precari no és l’ adequat i impedeix que es pugui aplicar la llei que protegeix els expropietaris. El fons, segons resol la sentència, haurà de fer-se càrrec dels costos del procediment.
«Els fons voltors volen la clau de l’habitatge a qualsevol preu a pesar d’estar davant de famílies vulnerables amb risc d’exclusió social, ja sigui violant els seus drets utilitzant procediments judicials que no són els adequats i/o negant-se a subscriure contractes de lloguer social quan resten obligats a fer-ho ” segons denuncia l’advocada Anna Torroella.
En els darrers anys, s’han incrementat les unitats familiars o persones que poden acollir-se a la llei de protecció als expropietaris. Actualment, s’hi poden acollir, famílies monoparentals, nombroses, amb menors d’edat, o persones majors de 60 anys o amb una discapacitat del 33 per cent o superior, entre altres.
De moment, la família podrà continuar vivint al seu antic habitatge, i el següent pas és subscriure un lloguer social fins a un màxim de set anys. Torroella assegura que es tracta d’un fons que no és americà, i això va a favor de la família: «els fons americans no tenen cor, no ofereixen mai lloguers socials i incompleixen sistemàticament la llei, i no hi ha un règim sancionador efectiu per aturar-los els peus», lamenta.
També lamenta que a pesar que la el Tribunal de la Unió Europea el 14 de març de 2013 ( cas Mohamed Aziz vs Catalunya Caixa) va dictar una sentencia que impedia al deudor hipotecari pogués perdre la seva vivienda per l’impagament de poques quotes o per un incompliment irrisori en relació a la duració del préstec i quatia ( com deixar de pagar 3, 7 ,o 10 quotes d’un contracte de 360 quotes ( 30 anys) o 480 quotes ( 40 anys), aquesta doctrina no fos acollida pels Tribunals espanyols fins molt més tard. Així, aquesta doctrina del TJUE no va ser acollida pel Tribunal Suprem fins la seva Sentència d’ 11 de setembre de 2019,modificant la seva propia doctrina que fins aquell moment considerava no abusiu la pèrdua de la vivenda per l’impagament de més de 3 quotes. Molt dolor s’hauria evitat a moltes famílies que varen perdre la seva vivenda per un impagament irrisori de quotes en contractes de llarga duració com són els hipotecaris, essents els grans beneficiaris d’aquest drama els fons voltors, els més voraços per excel.lencia, els de procedència americana.