L’any 2007, un matrimoni de Girona va vendre el seu pis davant notaria. En aquell acte, el Director de confiança del Banc Santander, present per formalitzar la cancel·lació de la hipoteca que gravava la finca, els va recomanar invertir els diners obtinguts en diversos productes financers, assegurant que podrien recuperar els fons en qualsevol moment mentre buscaven un nou habitatge.
No obstant això, aquests productes eren derivats financers complexos i d’alt risc. Els esposos els van subscriure a nom propi, i pel que fa a la petita empresa que gestionaven, el mateix Director els va recomanar un contracte swap vinculat a la inflació.
L’Il·lma. Audiència Provincial de Girona, en sentència de data 2 de juny de 2014, referent a aquest últim producte — en un procediment en què la demanda va ser interposada exclusivament per la societat — va confirmar íntegrament la sentència del Jutjat de Primera Instància número 3 de Girona, declarant la nul·litat del contracte swap i condemnava el Banc Santander a retornar les quantitats indegudament percebudes.
La sentència va establir que l’entitat no havia informat adequadament al client sobre la naturalesa real del producte, i que, tenint en compte la tendència alcista de la inflació en plena crisi, aquest swap no podia generar cap benefici al client des del moment de la seva subscripció.