La Sentència núm. 1591/25 d’11 de novembre es dicta després d’estimar-se el recurs de cassació presentat per la Lletrada Anna Torroella Claver sobre la nul·litat de l’IRPH, essent-ne ponent l’Excma. Sra. D.ª Núria Auxiliadora Orellana Cano, i fixa pautes per avaluar l’abusivitat, cas per cas, de la clàusula relativa a l’IRPH. Aquesta sentència representa un gran avenç per als afectats d’aquest índex amb la finalitat de ser rescabalats pels interessos pagats en virtut del referit índex. S’havrà d’analitzar cas per cas a partir de les pautes fixades per l’Alt Tribunal.
El recurs es va presentar contra la sentència dictada per la Secció 1a de l’Audiència Provincial de Girona en el recurs d’apel·lació núm. 853/2020, dimanant de les actuacions de judici ordinari núm. 429/2020, del Jutjat de 1a Instància núm. 3 de Girona. I que comptava amb el vot particular de l’Il·lustre magistrat de l’Audiència Provincial de Girona Sr. Carles Cruz Moratones.
A més del citat recurs de cassació, han estat admesos dos recursos de cassació més formulats per TORROELLA ADVOCATS, en els quals els clients s’havien subrogat en el préstec promotor, en què l’entitat bancària no va comparèixer a la signatura, amb molt bon pronòstic, atès que no va superar el primer control de transparència, el d’incorporació.
El Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem ha resolt el recurs de cassació núm. 2535/2021 interposat per dos prestatàries contra Unión de Créditos Inmobiliarios (UCI) i ha confirmat la validesa d’una clàusula que referenciava el tipus d’interès de la seva hipoteca a l’IRPH Caixes, amb IRPH Entitats com a substitutiu. La Sentència 1591/2025, d’11 de novembre, rebutja declarar la clàusula abusiva i
consolida criteris per a l’anàlisi individualitzat d’aquests casos, a la llum de la doctrina recent del TJUE.
Què va resoldre el Suprem:
Confirma la desestimació de la demanda en primera i segona instància i rebutja el
recurs de cassació dels prestatàries. No imposa costes per l’existència de dubtes
jurídics i declara la pèrdua del dipòsit.
Considera no transparent la clàusula IRPH (per incompliments informatius
apreciats per l’Audiència Provincial de Girona), però conclou que aquesta manca de
transparència no implica automàticament la seva nul·litat: habilita el control d’abusivitat,
que s’ha de valorar amb totes les circumstàncies del moment de contractar.
Declara que, en aquest cas, no hi ha prova de mala fe ni d’un “desequilibri important”
en perjudici del consumidor en el moment de la signatura, per la qual cosa la clàusula no és
abusiva.
Els fets del cas
Préstec hipotecari subscrit l’11 de juliol de 2008 per 206.000 euros, amb 40 anys de
termini: tipus fix 6% durant sis mesos i, després, variable referenciat a l’IRPH Caixes
+0,25; com a substitutiu, IRPH Entitats. La TAE contractual era 6,21%.
La demanda sol·licitava la nul·litat de l’IRPH (principal i substitutiu) i devolució de
quantitats; subsidiàriament, la seva substitució per Euríbor mantenint el diferencial.
Jutjat i Audiència van desestimar la pretensió.
Les pautes que fixa el Suprem per analitzar l’IRPH
Moment de valoració: l’abusivitat s’ha d’avaluar en el moment de la contractació,
no per l’evolució posterior dels índexs.
Comparació amb el mercat: l’existència de desequilibri depèn del “tipus efectiu”
resultant (índex + diferencial) davant dels tipus habituals del mercat per a
operacions equivalents, i no de l’índex en abstracte.
Elements addicionals: poden ser pertinents comissions o altres aspectes del mètode
de càlcul si generen un risc de doble retribució, però l’ús d’un índex oficial no
pressuposa bona fe ni mala fe per si mateix.
Euríbor vs IRPH: la comparació directa és problemàtica perquè els diferencials
aplicats en cada família d’índexs eren diferents; una simple substitució d’índex
mantenint el mateix diferencial no reflecteix el preu real de mercat de l’operació.
Aplicació al cas concret
El Suprem contrasta el tipus efectiu pactat (IRPH Caixes 6,044% al juliol de 2008 +
0,25 = 6,294%) amb referències de mercat disponibles, i aprecia que:
El resultat era “similar” a la TAE contractual (6,21%) i coherent amb tipus mitjans
del mercat d’aleshores.
El tipus sintètic (TAE) per a préstecs i crèdits al juliol de 2008 publicat pel Banc
d’Espanya se situava en 6,36%.
El 2008, el tipus mitjà d’hipoteques d’establiments financers (categoria de l’entitat
demandada) va ser 5,86% i el termini mitjà 31 anys; el préstec d’autes tenia un
termini superior (40 anys), cosa que sol elevar el preu per major risc.
Amb aquestes dades, la Sala no aprecia “desproporció molt evident” ni indicis de mala fe
que justifiquin la nul·litat per abusivitat.
Què passa amb el “diferencial negatiu”
La sentència recull la doctrina del TJUE que permet considerar, en valorar
transparència i abusivitat, la informació administrativa sobre el mode de càlcul de l’
índex i la pertinència d’aplicar un diferencial negatiu per alinear la TAE amb el
mercat, així com si aquesta informació era accessible per a un consumidor mitjà. Però
subratlla que no n’hi ha prou, per si sola, per declarar la nul·litat: s’ha d’apreciar desequilibri
important i mala fe en el cas concret.
Les seqüeles processals
Fallo: desestimació del recurs de cassació; sense costes; pèrdua del dipòsit.
La part recurrent ha demanat aclariment i esmena de la sentència, qüestionant,
entre altres extrems, l’ús de dades de mercat no disponibles en la data de signatura i la
manca d’aplicació d’un diferencial negatiu. Aquest escrit sol·licita precisió sobre com
aquests elements incideixen (o no) en la valoració de bona fe i desequilibri.
Claus pràctiques per a consumidors i entitats
La manca de transparència no anul·la automàticament la clàusula IRPH; obre un examen d’abusivitat cas per cas, centrat en el preu efectiu i les condicions de mercat en el moment de contractar.
Seran rellevants el diferencial aplicat, la informació subministrada, el termini, el perfil de risc, comissions i qualsevol element que pugui suposar doble retribució.
Els comparatius han de ser homogenis i situats temporalment en la data de signatura.
Per la Lletrada Anna Torroella Claver s’ha sol·licitat aclariment i esmena de la Sentència 1591/2025 del Suprem sobre IRPH: demanen precisar ús de dades, diferencial negatiu i criteris d’abusivitat. S’ha presentat incident de nul·litat d’actuacions
a l’efecte de recórrer en empara per després anar al TJUE.
Unión de Créditos Inmobiliarios (UCI) i dos prestatàries s’enfronten a un nou capítol processal en el recurs de cassació 2535/2021. Després de la Sentència 1591/2025 d’11 de novembre, que va desestimar el recurs i no va apreciar abusivitat en la clàusula de
tipus d’interès referenciada a l’IRPH, la representació dels consumidors ha presentat un escrit demanant aclariment, esmena i complement a l’empara dels arts. 214 i 215 LEC.ç
L’objectiu declarat és precisar la ratio decidendi sense reobrir el fons ni alterar el fallo, centrant-se en com la Sala va valorar la transparència, el desequilibri i la bona fe en el moment de la contractació, així com les dades financeres utilitzades en la comparació
de tipus.
Punts clau que es demana aclarir o esmenar:
Per què, tot i constar diversos dèficits informatius (no aplicació de diferencial
negatiu a l’IRPH, absència de fullet/oferta conforme a l’Ordre de 5 de maig de
1994, manca d’informació directa sobre l’evolució de l’IRPH en els dos anys
previs i manca d’explicació que l’IRPH és una mitjana de TAE que inclou
comissions), la Sala conclou que no hi ha desequilibri important ni actuació
contrària a la bona fe, ni que el consumidor degudament informat hagués
rebutjat la clàusula.
Com incideixen en el judici d’abusivitat la menció del preàmbul de la Circular 5/1994 del Banc d’Espanya sobre la inclusió de comissions a l’IRPH i l’eventual necessitat d’aplicar un diferencial negatiu per alinear el preu amb el mercat; i si la informació era accessible per a un consumidor mitjà al juliol de 2008 tenint en compte que la Circular va adreçada del Banc d’Espanya a les entitats bancàries i no a clients finals.
Si la Sala va valorar el “risc de doble retribució” derivat del fet que l’IRPH integra comissions i, si escau, per què conclou que no concorre o no genera desequilibri rellevant en aquest contracte.
Aclariment sobre l’abast que atorga la sentència a la manca de transparència ja
apreciada (per incompliment de l’Ordre de 5 de maig de 1994), i per què aquest dèficit
informatiu no opera com a indici qualificat de mala fe ni portaria a rebutjar la
clàusula en una negociació individual lleial i equitativa.
Criteris de comparació de preus en el moment de contractar: si es va aplicar algun llindar de “desproporció molt evident” entre el tipus efectiu del contracte (IRPH Caixes +0,25) i els tipus habituals del mercat, i com va afectar el termini extraordinari de 40
anys.
Raó per la qual es descarta una comparació directa amb Euríbor “mantenint el mateix diferencial”, però sí que s’acudeix a referències agregades (TAE sintètica BdE, mitjanes INE) sense ajustos explícits per risc, tipus d’entitat (EFC), termini o altres factors.
Si l’omissió que l’IRPH es construeix amb tipus TAE, l’exigència d’investigació financera per part del consumidor o l’eventual divergència entre preu real i preu entès en el contracte són compatibles amb la bona fe; i si la Sala considera que n’hi ha prou amb remetre a la publicació al BOE.
Pronunciament específic sobre la “doble retribució” i la quantificació presentada, i si aquesta magnitud seria o no suficient per declarar abusivitat; a més del seu potencial impacte sectorial.
Qüestions de mètode i ús de dades que s’objecten
Ús de dades financeres “inexistents” a la data de signatura per valorar l’abusivitat. Els sol·licitants sostenen que la sentència es recolza en índexs de juliol de 2008 publicats el 23 d’agost, és a dir, posteriors a la signatura de l’11 de juliol; recorden que en aquella data només eren públics les dades de maig (publicades el 21 de juny) i, des del 22 de juliol, les de juny.
Crítica a la comparació amb tipus mitjans anuals de l’INE per a 2008, per incorporar informació posterior a la signatura i, per tant, evolució sobrevinguda, contrària als criteris de valorar l’abusivitat en el moment de contractar.
Sol·licitud de rectificar una referència de la sentència que, segons els recurrents, atribueix a les seves al·legacions una comparació de “tipus inicials”, quan en realitat van aportar quatre mètodes de càlcul del sobrepreu esperat en el moment de la signatura (diferencial negatiu; “clàusula fre” o sòl dinàmic; manca de transparència per definició de l’índex; i doble retribució).
El debat sobre el “diferencial negatiu” i la “clàusula fre”
Els sol·licitants invoquen documentació administrativa i posicions del sector (Asociación Hipotecaria Española) sobre la necessitat d’aplicar un diferencial negatiu quan l’IRPH es compon de TAE amb comissions, per alinear el preu amb el mercat.
Així mateix, demanen que s’expliciti per què no es va valorar la “clàusula fre” com a fet matemàtic-financer que generaria sobrecostos en períodes baixistes davant de l’Euríbor, i que ha estat objecte d’anàlisi per autoritats de consum.
Què es persegueix:
Aclareixen que no busquen modificar el fallo, sinó assegurar correcció, completitud i seguretat jurídica: que s’aclareixin conceptes foscos, s’esmenin errors materials i es complementi la resolució quan s’han omès qüestions rellevants del debat o s’han emprat dades o mètodes financers inapropiats.